Blasfèmia de Janko Polić Kamov

Ja es pot adquirir al web d'Edicions 96 i a les llibreries aquesta petita mostra de la poesia de Janko Polić Kamov,  De Kamov ja he parlat en alguna altra ocasió. Aquesta obra que publiquem ara és el seu primer llibre de poemes, escrit el 1905, quan tenia dèneu anys. Es tracta de nou poemes devastadors que ataquen els ciments de la tradició poètica, cultural i religiosa d'on havia eixit aquest poeta que malgrat morir molt jove, va deixar poemes vibrants com aquest:

PJESMA SUNCU

Doći će sunce, ledena dušo, i rasplinut će sablasti mraza;
doći će mlađani bog i dat će ti plamen krvi svoje;
topla je njegova krv i riječi su njegove ko riječi ljubavnika;
bog je on strasti i čista je njegova strast;
njegova je strast poskočna ko srna i blaga ko lahor;
šapat je njegov tih ko miris, miris je njegova riječ.

Nelijepa je melanholija tvoja ko zvonjava;
turobni su akordi tvoji ko orgulje;
sva si žalosna, sva si tužna ko veliki tjedan:
nema strasti u boli tvojoj i bol je tvoja bol s nirvane.

Što si se prepala, sjetna dušo - prolazne su sablasti mraza:
one su ko dim i alkohol;
pijana si, ledena dušo, i nelijepa je zduha tvoja;
zduha je tvoja ko zduha krčmi i litanija večernja;
ona je umorna ko zvono i misao pijanice;
žuta je ko lišće, tragična ko jesen;
mrtva je ko krv tvoja, ko zimsko nebo;
sva si ledena, sva si sjetna, o turobna dušo moja.

Gle, dolazi mlađani bog;
u zrakama donosi krv i dah je njegov ko priča biblijska;
ljupki su njegovi koraci ko poljupci proljetnoga jutra;
toplo je njegovo čuvstvo ko ljetno podne na žalu morskom;
dobar je mlađani bog ko majka;
njegove su usne cjelovi i vatra je njegovo oko;
mekane su ruke njegove ko dijete i milovanja su ko suza sućuti;
lak je šapat njegov ko nada tvoja.

Doći će mlađani bog i velik će biti njegov trijumf;
klicat ćeš, turobna dušo, i klicaj će tvoj biti ko prva ljubav;
ogromna će postati nada tvoja ko sjeme ljudsko,
ko tople usne moje, što pjevaju pjesmu suncu.

CANT AL SOL

Vindrà el sol, ànima glaçada, i esbandirà els fantasmes del fred;

vindrà el déu jovencell i et donarà la flama de la seua sang;

la seua sang és càlida i les seues paraules com paraules d’un amant;

és el déu de la passió, ell, i la seua passió és pura;

la seua passió saltirona com un cabirol i és dolça com la brisa;

el xiuxiueig és seré com un perfum, i perfum és la seua paraula.

Desplaent és la teua melangia com el campaneig;

llòbrecs els teus acords com els de l’orgue;

ets tota tristesa, tota pena com la setmana santa:

al teu dolor no hi ha passió i el dolor teu és dolor del nirvana.

Perquè t’has espantat, ànima afligida – són fugaços els fantasmes del fred:

són com el fum i l’alcohol;

estàs èbria, ànima glaçada, i és desplaent la teua olor;

la teua olor és com l’olor de les tavernes i les lletanies nocturnes;

està cansada com una campana i el pensament del borratxo;

és groga com el fullam, tràgica com la tardor;

morta com la teua sang, com el cel d’hivern;

estàs del tot glaçada, tota afligida, oh llòbrega ànima meua.

Mira, ja ve el déu jovencell;

als rajos porta la sang i el seu alè és com un conte bíblic;

gràcils són els seus passos com els besos d’un matí de primavera;

càlid el seu sentiment com un migdia d’estiu vora el mar;

el déu jovencell és bo com una mare;

els seus llavis són besos i foc és el seu ull;

té les mans suaus com un nen i les carícies com una llàgrima de compassió;

el seu xiuxiueig és lleuger com la teua esperança.

Vindrà el deu jovencell i serà gran el seu triomf:

exultaràs, oh ànima llòbrega, i el teu goig serà com el primer amor;

enorme esdevindrà la teua esperança com la sement de l’home

com els meus llavis càlids cantant el cant al sol.

Si en voleu saber més, us recomane que busqueu aquest llibret que forma part de la molt acurada col·lecció de plaquettes Razef, refugi de petites joies de la poesia de casa nostra i de la universal.