En aquest blog dedique molt més espai a la poesia que a la narrativa i així ha de ser i així serà. De tant en tant, però, m'agrada parlar de narrativa. La setmana passada vaig assistir a la presentació a Ca Revolta de la darrera novel·la de Xavier Aliaga, Vides desafinades i, a més de trobar-me amb algú que feia anys que no veia, de saludar a l'autor i escoltar la presentació improvisada de Salvador Company i les paraules i la música de Senior, vaig comprar-me un exemplar i em vaig dir que aprofitaria aquests dies per llegir-lo. Ho he fet i amb molt de gust, perquè la novel·la de Xavier Aliaga és un relat ben construït, amb sis protagonistes versemblants i amb un teló de fons molt familiar i ben representat: la València actual, amb una crisi que no és només econòmica. Una novel·la de vides que es troben en una cruïlla que és on solen passar els accidents i on se solen triar camins encertats o errats. En aquests moments decisius de les seues vides els personatges d'Aliaga es deixen dur o trien, l'encerten o l'erren, però sobretot es fan de carn i ossos, creïbles, autèntics. Una bona novel·la per acabar l'any, sí senyor, o per començar el que ve si encara no l'heu llegit.
Comentaris